vuit confessions
1. sóc calba. Així de lluny no ho sembla, però si t'hi apropes veus que és una perruca
...
8. no ho acostumo a fer. És més, no ho he fet mai. Però em sento obligada a fer-ho per la meva pròpia tranquil·litat. Siusplau, Rock'n'roll, treu-me dels teus enllaços. No hi vull ser. Gràcies
1.9.07
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Però com?
és senzill, entres al teu bloc i em treus de la llista d'enllaços
És pel meu principi de missoginia innocent? (explicat de la manera més sincera possible), que és que es una xorrada, de fet no es podria ni considerar així. En faràs un drama? Era una observació personal, No t'ho prenguis així. Potser és perquè no et vaig seguir la conya "m'agrada el meu blog". No vaig tenir el temps i tampoc ho vaig trobar tant divertit com altres històries que havies engegat en el passat. Tu no hauràs fet mai, però a mi no m'ho havien fet mai, i a més publicat en públic. Saps que vas ser el meu primer enllaç i d'això ja en fa un any i mig?? T'he elogiat en diverses ocasions, he col·laborat amb el bondia, ens hem enviat mails, he segui totes les teves iniciatives. Em sembla injust, i a sobre en públic. Quin greu que m'ha sabut, ni t'ho pots imaginar.
sí, potser t'ho hauria d'haver dit abans, o potser t'ho hauria d'haver anat dient mica en mica, primer treu la l, després treu la e, llavors la a..., i sí, potser hauria estat més educat dir-t'ho per mail (que per cert, fa dos dies que el correu no em funciona), i sí, el teu últim post ha estat el que m'ha fet decidir, però no li donguis tampoc les culpes a ell,
però què hi vols fer, sóc impulsiva,
vaig veure el post i vaig pensar "ja n'hi ha prou, no vull"
i vaig publicar el meu post
Vols que l'esborri? l'esborro. Però tu treu l'enllaç al meu blog
Absolutament decepcionant.
insisteixo rock'n'roll, treu l'enllaç, no era fruit d'una rabieta ni d'una broma
no és només per tu, és per tot el que generes al teu voltant i potser seria injust només carregar contra tu
mira, si vols escriure en una mateixa frase "sóc misògen i estic a favor de l'igualtat", em sembla la mar de bé, pots pensar i dir el que vulguis que a mi m'és igual. El que trobo molt fort és que ningú et repliqui
són moltes frases teves, i moltes frases teves que ningú t'ha replicat, el que han fet que mica en mica m'anés irritant més i més, fins que ha arribat un punt que m'ha fet esclatar. Llibertat d'expressió per totes bandes, no? Tu pots dir que ets un misògen i un racista (he vist que també ho dius en algun lloc), doncs jo puc dir tranquil·lament que no vull formar part del teu blog en cap aspecte
i ja sé que m'has elogiat i fet cas a totes les diferents "campanyes" que he anat proposant, però no m'agrada que per això sembli que m'hagi de sentir obligada en cap sentit cap a la teva persona
el teu blog m'ofèn com a persona, té la capacitat de treure les pitjors coses de mi, ja veus el que estic fent. T'ho confessaré un cop i prou: llegir un post teu em fa venir ganes de picar a la gent. No m'agrada tenir ganes de picar a la gent
insisteixo una vegada més: treu l'enllaç
gràcies
Aquí tens el meu comentari sense els errors tipogràfics, degut a les lleganyes (imagina't, el primer que faig en llevar-me és respondre't, en el fons no sóc tan cabron) i a l'extensió del mateix, que no em pensava que hagués escrit tant. Ja que molt probablement sigui l'últim que ens diguem, que quedi clar i concís. Esbrorra l'altre si vols, o els esborres tots. Saps allò que et deia de la llibertat? doncs això.
N'has fet un drama. Ni sóc racista ni sóc misogin. Considero que la política d'immigració no s'està portant bé en aquest país, i lo de la misogínia, vaig dir que era, sense poder-ho evitar de "naturalesa misogina", però en aspectes banals de la vida, i em ve de petit, per qüestions que no venen al cas. Et penses que no m'agraden les noies? que no tinc amigues? però quina manera de treure les coses fora de context!
I tota la resta del blog? durant tot aquest any i mig he dit moltes altres coses, que ara sembla que oblides. Si de 270 articles en maltrinterpretes dues frases, crec que el problema el tens tu.
I tu? no l'has liat quan t'ha convingut? no vas enviar un mail dient que fer memes era una merda estúpida?? que ara els "vostres" blocs només s'aguanten per parides conjuntes?? I la bronca que ens vas pegar per enviar-nos massa mails (jo en vaig enviar 2) pel tema del Bondia? ho recordes? els vas catalogar de mails tontos que no t'importaven, que la vida i les conyetes de la resta de blocaires t'importaven un rave. I no és això igualment d'ofendós? i no et cagues en el que vols quan et convé? No és la Leanan, sovint, irreverent, escatològica, agressiva i subversiva? I te n'he dit mai res? senzillament, els post que m'agraden els llegeixo i els comento, els que no els deixo córrer, i saps? tothom fa igual per aquí. Jo no puc prejuntjar, no sé l'estat d'ànim del blocaire en el moment d'esciure el post, ni tan sols el que vol o pot arribar a dir.
No sé que pretens amb aquesta lapidació pública, que saps que li farà molt de mal al meu blog i a en Rock'n'roll. Ara seré "aquell qui la Laura va haver de demanar que li tregués l'enllaç del seu blog", animant a la gent que em repliqui. I saps què? me hi pixo. Aquestes dramatitzacions, aquest sentimentalisme, "el meu blog". Tenir un blog.. tothom pot tenir un blog, un blog no és res. Si demà els dóna la gana als de Blocat, el meu i molts d'altres blogs se'n van a la merda. Els "nostres blogs" són de blogpost, de blogger i de blocat, i estan a la xarxa com un element públic, un servei, un passatemps. O és que ens obliguen a publicar, o és que ens paguen, o és que en depèn l'equilibri planetari? Has muntat aquí una parafernàlia com si hagués manllevat l'honor del teu blog enllaçant-lo al meu i, al seu temps, fent certes afirmacions (sobredimensionades, per la mala interpretació o l'avorriment), i en públic. Doncs bé, em foto, em foto perquè ho pots fer, em foto perquè així són els blogs, espais en els que tothom pot dir el que vulgui, fer públic el que vulgui, rajar del que i del qui vulgui. Ho comprenc, ho entenc, no hi ha concessions, ni clàusules ni reglamentació. Si vols pots engegar un blog que vagi dels pèls del nas de la difunta mare del teu company de feina, i no passaria res.
I de la mateixa manera que podries muntar un blog així, i de la mateixa manera que jo m'he de fotre i aguantar el teu esbudellament public i reiteratiu, sarcàstic i amb mala llet, perquè els blogs són així i si no m'agrada doncs plego i em dedico a una altra història, jo també em prendré aquestes llibertats blocaires (de les que disposava abans i després de tot aquest show), llegint, publicant i enllaçant el que em dongui la gana, com fas tu, com fa tothom. No es pot controlar, no es pot ser intransigent davant d'això. Fer-se mala sang de coses queno podem controlar és, en sí, una pèrdua de temps absurda. Aquestes rabietes impulsives (com els mails que et comentava que envies, o alguns posts de la Leanan, que déu n'hi do, però que tots n'hem escrit) ens agafen a tots, però no serveixen de res, perquè, tot plegat, la blogosfera és lliure.
Qui ets tu? una blocaire, com jo. Què és un blog? un focus d'opinió, de creació, lliure i adulterat, sovint, per l'anonimat. L'únic que pots fer, en tot cas, és no entrar al meu blog si no t'agrada. Llavors? No puc jo entrar als blocs que vulgui, enllaçar el que vulgui, publicar el que vulgui? Tu m'has de dir a mi el que puc o no puc enllaçar? el que puc expressar? als blogs que puc o no puc entrar? i sobre "la obligació d'haver de suportar que em tinguis enllaçada, pel bon rotllo del passat" em sembla sobervi.
1. sí, em cago en moltes coses i molta gent, i què?
2. si no haguessis posat un post al teu blog parlant de tot això, res no hauria sortit d'aquí. El meu blog no és el que era en "èpoques passades de glòria". Però ei, de fet m'és igual si l'escrius o si el deixes d'escriure
3. en quant a lapidacions, juraria que està fent més mal al meu blog que al teu. Però... mal? la gent que et vol llegir et seguirà llegint. I el mateix amb mi. Però bé, segons com jo sóc la dolenta, "jo sóc la que és tan xula i tan guai que va demanant que la treguin dels enllaços"
4. d'altra banda, la blogosfera catalana és certament petita. Els nostres lectors sumats són certaments pocs. Les persones de la blogosfera catalana a qui els hi importa una merda el que fem o deixem de fer, diria que són pràcticament nuls
5. ja vaig dir que això no era fruit d'una rabieta impulsiva
6. crec que està en el meu dret (encara que a la blogosfera, de drets i deures, pocs) fer-te saber que no estic a gust enllaçada al teu blog i fer-t'ho saber de la manera que he cregut més adeqüada
Però si l'acabo de posar i això ja fa 3 dies que dura
El teu to resulta molt més educat en aquest últim comentari, la veritat, i en algunes coses hi estic d'acord. Els blogs se sobrevaloren. Però en fi, lo dit dit està, i molt bé no m'ha sentat. Continuo pensant exactament igual, i la sorpresa de "no esperar-m'ho", continua essent la mateixa, així com el fet de considerar que m'ho haguessis hagut de dit en privat. El final del comentari tallat, que crec que resumeix tot el que tinc per dir-te, és el següent (una vegada el circ muntat, no ens estem de res, pasen y vean! i quina pena haver començat tot això per una xorrada mal interpretada, les coses com siguin):
"Qui ets tu? una blocaire, com jo. Què és un blog? un focus d'opinió, de creació, lliure i adulterat, sovint, per l'anonimat. L'únic que pots fer, en tot cas, és no entrar al meu blog si no t'agrada. Llavors? No puc jo entrar als blocs que vulgui, enllaçar el que vulgui, publicar el que vulgui? Tu m'has de dir a mi el que puc o no puc enllaçar? el que puc expressar? als blogs que puc o no puc entrar? i sobre "la obligació d'haver de suportar que em tinguis enllaçada, pel bon rotllo del passat" em sembla sobervi. Aquí ningú és ningú i tothom és tothom, els llaços ens els inventem, són irreals i no s'aixequen sobre res palpable. I els blogs són això. Si et diverteixen endavant, i si no, dedica't a la pesca de la truita assalmonada. Llibertat davant de tot. Llibertat per escapdellar-me en públic i arremetre contra el meu blog; llibertat per continuar llegint el teu blog i enllaçar-te o desenllaçar-te quan em surti dels ous."
mira, no pensava contestar-te res més perquè creia que tampoc no en treuria res. La veritat és que no crec que això que escric ara serveixi de gaire res. Aquesta serà la última contestació que faci sobre el tema, aquí, al teu blog, i a tot arreu
ara estava escrivint la resposta en un paper per mirar de fer-t'ho entendre, tinc com tres o quatre models de resposta diferents, un més sarcàstic, un més educat, un més emprenyat.... però em sembla que només hi ha una manera possible de dir-t'ho
Que no és perquè diguessis que ets un misògen, que a mi això me la sua, que és tot el teu blog el que em posa violent!! El teu blog!!!!
I si després de tot això encara no ho vols entendre, sento haver de dir-te que tu també ets un estúpid
Ei, lo d'estúpid no anava per tu, mai t'insultaria tan directament, no puc, no em surt (i mira que a mi no em costa gens insultar amb facilitat a la gent que crec que s'ho mereix), anava per dos comentaris concrets que han aparegut al meu blog en referència a l'article en qüestió. No em van agradar gens, no els trobo justos. De fet, considero que tot el post "aclaratori" anava dirigit només a ells, a les "mosques colloneres". Sobre tu, tan sols vaig esmentar al final allò de demanar-me que et desenllacés (i dic el mateix que ja t'havia explicat aquí). Però el que és el post en sí, com a missatge, segurament no anava per tu. A tu el que penso que havia de dir-te, t'ho he dit en comentaris, aquí al teu blog. I m'odiaràs menys o m'odiaràs més (o et violentaré més o menys), però reconeix que el meu to i les meves ganes de fer-me entendre han estat molt més educades i blanques en el que t'he escrit aquí al teu blog, que no pas el to que he volgut que prengui el meu darrer post al meu blog. Tu no ets una mosca collonera. M'has decepcionat superlativament, però no ets una mosca collonera.
I ara tu segueix per aquí i jo seguiré per allà. Jo tampoc em vull fer més pesat, perquè estic com a esgotat, i només t'ho diré un cop més i per última vegada (com tu a mi):
Si no t'agrada el meu blog, no entris al meu blog. Si et violenta, no el llegeixis. No pots fer-hi res més, no pots exigir res més (i menys de les maneres que vas fer-ho), t'ho he intentat fer entendre per activa i per passiva. Mai et diré que et consideri estúpida, no puc; però si reconeixeré que el raonament em resulta extremadament simple i entenedor i, que si no l'entens, realment és perquè no vols.
Espero que tot et vagi bé, sort amb el blog, a la vida i bla, bla, bla..
Adéu Laura
Hello Leanan, a kiss from Rome. Ciao
Publica un comentari