Visca el meu blog!

I a qui li agradi el seu blog, que ho digui ben fort. Home ja

Que si no em llegeixen, que si et passo un meme perquè ets molt guai, que si no sé què...

Prou de tonteries. Cadascú a escriure al seu blog amb orgull. Que visquin tots

La Leanan i la Lluna

Passejo tan tranquil·la pel mig de la ciutat, envoltada de basses per totes bandes, quan veig que la lluna està estirada parant la fresca a dins d'una. Intento passar de llarg, perquè la lluna a vegades es fa molt pesada, però no hi ha manera, ella em veu i crida
Eh, Leanan!
Ei.. lluna..
Què passa que no saludes? - em diu tota indignada
Ho sento, no t'he vist. Bé, tot bé? Au vinga, doncs ja ens veurem! - i intento marxar
però ella insisteix
Però Leanan! Ajuda'm! No marxis, carats!
Oh, perdona, em pensava que volies estar tranquil·la aquí estirada dins la bassa
Què dius! Va, dóna'm un cop de mà - i m'allarga una mà blanquinosa, coberta d'escames brillants que semblen fetes de porcellana i que centellegen sota la llum del.. aixeco el cap i el sol em saluda amb una mà
Ostres! - exclamo - que t'han deixat aquí tirada?
Bravo bravo - aplaudeix sarcàsticament - la Leanan s'acaba d'il·luminar. Sí, m'han deixat aquí tirada. Va, ajuda'm et dic
I li dono la mà i l'estiro fins que la trec de la bassa. Tota ofesa pel que li han fet, s'espolsa una mica, em dóna les gràcies de mala gana i se'n va tot girant per una cantonada, amb el cap ben alt i sense dir adéu ni res