Leanan

2008-01-23T14:59:00.000Z

Benvolguda Leanan, dos punts

em dirigeixo breument a vostè , (llegeixi com-a) admirador fervent de la seva credulitat i sabe-fuà. No es pensi que el meu fervor el produeix alguna de les seves corbes, formigues (llegeixi ans) no és més que un exemple oficial de diccionari

vostè que cregué (llegeixi afirmà) que les puces picaven perquè jugaven al tres en - (llegeixi ratlla), vostè que cregué (llegeixi afirmà) que les guspires només salten (només salten), vostè que cregué (llegeixi afirmà) que (oh, em falta la paraula que defineix allò que mengen les cabres i relacionar-la llavors amb, no ho sé, no ho sé), vostè que cregué (i ja suposo que arribats a aquest punt de la carta sobreentén que, a més de creure-ho, s'atreví, vulgar barjaula, a afirmar-ho) que les noces d'or només les podien celebrar els nobles (no s'equivocà de tant en aquest punt, ho admeto),

en fi, vostè que es x (llegeixi creu) lloba entre el blat i engruna de pa espargida dins d'una màniga, deixi'm dir-li, i faci'm cas perquè li he llegit tots els seus posts sencers, sovint més d'una vegada, menys aquest que encara no està acabat (està en procés, deixi'm cinc minuts i premem els dos Publicar un missatge), cregui'm doncs quan li dic que l'estètica de la recepció no es pot ignorar, que l'elitisme és obscè, que el vagareig descontrolat acabarà malament, i que.., en fi, tot allò que vostè ja sap (i sí, jo també sé que li importa tres pepinus)

així doncs, com que no tinc res més a afegir, dic amb alegria cosaca

Hy, noka

2007-12-17T19:39:00.001Z

No és conya. Jo també tinc les meves opinions. Jo crec que bloq s'hauria d'escriure amb q

El debat de bloc i blog és com el de Kosovo independent o no-independent: les dues parts enfrontades mai es posaran d'acord. Mai tothom dirà "vinga, bloc", ni tothom dirà "vinga, blog". Però la llengua, a diferència dels conflictes territorials, té la meravella que no ha de ser tot blanc o negre. Jo crec que per sortir d'aquest forat, d'aquest espiral sense fi de c i g, la llum és una nova lletra, i jo proposo la q

Ja se sap des de fa temps que l'ús de la lletra q està decaient. Els k, pk, etc, li estan fent molt mal. Primer de tot, apunto que sóc una ferma partidària de l'abreviació pq, entre d'altres. Per tant, la recuperació de l'ús de la q és urgentíssim

Tant urgent com per fer una petita excepció i acceptar que una paraula nova relacionada amb un nou concepte (bloq) acabi justament amb aquesta lletra, q

Evidentment, això no és una base gaire sòlida i cap filòleg no l'acceptaria. D'acord (bé, primer s'ha de tenir en compte que sóc estudiant de filologia i que accepto sense cap mena de mania la paraula bloq)

Però bé, no tothom és com jo. Tinc un altre motiu, que de tan irracional resulta indestructible: el pur plaer estètic. M'agrada més veure escrit bloq que blog o bloc

La grafia de la lletra q minúscula està a mig camí de la c i a mig camí de la g, i a més, el seu ús a final de paraula, mai vist en llengua catalana, provoca una agradable distorsió a l'escriptura corrent de les paraules
Perquè, evidentment, hauria pogut proposar la forma blok, però em decanto clarament per bloq, ja que, malgrat s'intueix una lleugera incorrecció, no fa mal d'ulls, al ser grafia plenament catalana. A més, com ja he dit, produeix un plaer de transgressió que crec que s'adequa amb l'esperit del bloq (el bloq com a concepte)

Així doncs, i la veritat és que personalment no em calen més arguments, jo voto bloq

2007-10-05T14:17:00.000+01:00

2007-09-29T13:40:00.001+01:00

aquest és un blog clarament secundari

2007-09-24T14:13:00.000+01:00

VAQUES

2007-09-10T08:13:00.001+01:00

la Leanan seu davant l'home croqueta en un restaurant molt bonic

es miren als ulls, on s'hi reflecteix la flama pampallugejant d'una espelma

la leanan, farta de guardar-se aquesta frase per ella mateixa, desitjosa des dels tres anys de pronunciar-la en veu alta, finalment fa ehem ehem i diu, amb dolça i ben articulada llengua

- escolta, home croqueta, i que hase un ombre como tu para divertirse?

delícia de les delícies!

El meme dels vuits

2007-09-01T21:18:00.000+01:00

vuit confessions

1. sóc calba. Així de lluny no ho sembla, però si t'hi apropes veus que és una perruca

...

8. no ho acostumo a fer. És més, no ho he fet mai. Però em sento obligada a fer-ho per la meva pròpia tranquil·litat. Siusplau, Rock'n'roll, treu-me dels teus enllaços. No hi vull ser. Gràcies

2007-08-19T21:25:00.001+01:00

2 anys

2007-08-14T00:03:00.000+01:00

La meva caseta, no és una caseta, sinó un primer pis. Ja no té els vidres trencats, els vam arreglar fa temps, però seguim tenint visites dels corrents d'aire, i mirem la tele i veiem contents que encara fan programes de desgràcies i reportatges de peixos

Continuen igual de simpàtics, i ja saben un munt més d'idiomes. Parlen albanès i bielorús, és clar. Però segueixen sense aprendre la paraula Durchfall, que encara recordo què vol dir i continuo pensant que és un mot que, a més de pràctic, és molt i molt gràfic. Però com sempre, els corrents d'aire van i venen, i no es queden mai gaire

Però no hi fa res, perquè no visc sola. M'acompanya la sempre somrient nena del cortaíto, l'hipopòtam més superguai del món i el senyor que fa caca, que veiem que mai sortirà del seu lavabo i que continua cridant, cada cop que moc una mica la maneta:
- Estic fent cacaaaaaaaaaaaaa,
i clar, és que qualsevol hi entra

La veïna ja no em porta codonyat, de fet només me'n va portar un parell de dies, però cada cop que me la creuo li veig el mateix vestit de lleopard i carmesí, i com es passeja, tota discreta, escala amunt i escala avall, perquè també hi ha personatges que no avancen

Al balcó encara hi tinc més flors que abans i les rego cada dia amb la pistola d'aigua. De fet, la verda se'm va trencar, però l'home croqueta va agafar un dels seus cabells i me la va reparar. La gent que passa per baix s'escandalitza, però no sé si és per la pistola o perquè quan vaig a regar només porto les meves calcetes negres. Quan les he ben regat, m'agrada arrencar uns quants pètals i estripar-los i tirar-los avall avall. Fa bonic i el vent se'ls enduu i els fa giravoltar

I visc allà, i segueixo força feliç

Però ja sé que escric amb compte gotes. I mai sé si un post és l'últim que escriuré. Però és que m'agrada saber que els meus personatges sempre són aquí per quan els vulgui fer servir

I malgrat que en un dia com el d'avui, hauria pogut fer alguna cosa més espectacular, ja em va bé així

Feliços dos anys, Leanan del meu cor

aquest post és per fer temps

2007-08-11T21:30:00.000+01:00

...

2007-08-05T21:24:00.001+01:00

ningú se salva del morenu-paleta....

2007-08-05T21:15:00.000+01:00

sisi, el photoshop és molt guai i mola molt saber-lo fer anar i els dibuixos queden més superguais i tot és més fantàstic

però els origens, són els origens....

Resum de la meva vida

2007-08-03T10:44:00.000+01:00

Hola, em dic Leanan i tinc vint anys. Vesteixo només calcetes negres i sóc un dibuix del Paint

Vaig nèixer verge, calva i de cap per avall, un breu dia d'octubre, cap a les quatre de la tarda

Els meus pares eren militars, i mentre eren a una missió de pau, se'm van endur amb l'avioneta i els vaig caure a baix. Va ser l'últim cop que els vaig veure. Com que només tenia dos anys, em vaig haver d'espavilar ràpid i als quatre ja havia muntat la meva pròpia cadena de rentat de cotxes de gasoil

Amb un imperi econòmic entre les mans, vaig invertir tot el meus diners en el sector de les bombolletes de piscina, perquè és un sector que no va ni de baixa ni d'alta, es manté. Jo em vaig arruinar, però és que de fet a qui se li acudeix deixar un imperi econòmic a les mans d'una nena de quatre anys

Vaig ingressar a una escola de menors i vaig aprendre a dividir granets de sorra amb un bisturí, a pronunciar correctament els texts impresos darrere els paquets de cereals, a cantar l'abecedari en anglès i a escriure amb perfecte caligrafia la paraula "croissant de xocolata"

Un dia, al menjador de l'escola, em van servir un iogur de coco. Per evitar menjar-me'l vaig colpejar-me obsessivament el cap contra la paret, ja que tenia la certa teoria que si me l'obria no hi hauria qui tingués prou valor com per fer-me acabar el iogur. Amb el cabell vermell de sang, van ingressar-me en un hospital. Tenia cinc anys. Un dels infermers, al veure'm tan desvalguda i amb aquell rellotge d'or i diamants que sempre duia a la cintura, va decidir adoptar-me. Es va transformar en el meu pare i li dèiem Polly per humiliar-lo, perquè en realitat es deia Putiflè

Vam viure en una casa a les rodalies de l'hospital durant tres anys, alimentant-nos de peix congelat en forma de cub i de polles en vinagre. Als vuit anys ho vaig vomitar tot i li vaig dir al meu pare que me n'anava a fer la volta al món. L'acomiadament no va ser ni emotiu ni fred, va ser més aviat arrodonit

La volta al món vaig decidir fer-la pel pol nord, per anar més ràpid, i només m'hi vaig estar dues setmanes

No vaig conèixer a ningú interessant

A l'alçada de Pensilvània vaig creuar-me els meus pares reals, els militars, però no em van ni saludar ni res, i jo tampoc els vaig reconèixer

Com que no volia tornar amb el meu pare Polly, vaig fugar-me a Les Vegues amb un pollastre. Vam tenir un ou però el pollastre em va demanar el divorci el mateix dia que de l'ou en vaig fer truita i la vaig donar als porcs. No podia entendre que la relació amb el nostre ou era molt distant i jo no podia suportar seure davant seu a taula i que m'esquivés la mirada amb la closca. A més, el vaig deixar massa dies fora de la nevera i es va fer malbè. Se'ns van morir tots els porcs.

Deuria tenir deu anys i ja no sabia què fer amb la meva vida. Incertesa, desolació, solitud
Per això em vaig comprar una cabra i vaig buscar feina en un hotel de mala mort, on feia actuacions cada nit. Jo xiulava i la cabra feia saltirons al meu voltant. Quan me la vaig menjar, em van fer fora

Als dotze anys em va venir la regla i em va preguntar per la família. Li vaig dir que no tenia família i em vaig posar a plorar. Era un vespre d'agost i el cel estava corcat d'estrelles i colibris. Ho recordo bé perquè m'ho vaig apuntar a la mà i encara no se m'ha esborrat

Jo i la meva regla vam recórrer Catalunya canviant cabells per menjar i afirmant que podíem tapar l'ombra dels arbres amb llençols. De tota aquesta experiència, en vaig treure prou informació com per escriure un llibre titulat "Una escopinada en un desert no és un oasi", que va ser èxit de vendes i que tractava sobre el sentit de l'existència humana

Als setze anys vaig decidir treure'm el carnet de moto i me'n vaig haver de comprar una per anar cada dia a l'autoescola. Finalment, no vaig aconseguir treure-me'l, però no em va saber greu

Estava avorrida de tot i vaig traslladar-me a ciutat. Com que tots els senyals que indicaven el camí estaven tapats per males herbes, no hi vaig arribar fins als disset. Un cop allà, em vaig instal·lar a la meva caseta i em vaig buscar una feina estable que em permetés el contacte amb les altres persones

I aquest és un resum de la meva vida fins a l'actualitat

Visca el meu blog!

2007-07-22T19:25:00.001+01:00

I a qui li agradi el seu blog, que ho digui ben fort. Home ja

Que si no em llegeixen, que si et passo un meme perquè ets molt guai, que si no sé què...

Prou de tonteries. Cadascú a escriure al seu blog amb orgull. Que visquin tots

La Leanan i la Lluna

2007-07-02T09:18:00.000+01:00

Passejo tan tranquil·la pel mig de la ciutat, envoltada de basses per totes bandes, quan veig que la lluna està estirada parant la fresca a dins d'una. Intento passar de llarg, perquè la lluna a vegades es fa molt pesada, però no hi ha manera, ella em veu i crida
Eh, Leanan!
Ei.. lluna..
Què passa que no saludes? - em diu tota indignada
Ho sento, no t'he vist. Bé, tot bé? Au vinga, doncs ja ens veurem! - i intento marxar
però ella insisteix
Però Leanan! Ajuda'm! No marxis, carats!
Oh, perdona, em pensava que volies estar tranquil·la aquí estirada dins la bassa
Què dius! Va, dóna'm un cop de mà - i m'allarga una mà blanquinosa, coberta d'escames brillants que semblen fetes de porcellana i que centellegen sota la llum del.. aixeco el cap i el sol em saluda amb una mà
Ostres! - exclamo - que t'han deixat aquí tirada?
Bravo bravo - aplaudeix sarcàsticament - la Leanan s'acaba d'il·luminar. Sí, m'han deixat aquí tirada. Va, ajuda'm et dic
I li dono la mà i l'estiro fins que la trec de la bassa. Tota ofesa pel que li han fet, s'espolsa una mica, em dóna les gràcies de mala gana i se'n va tot girant per una cantonada, amb el cap ben alt i sense dir adéu ni res

Música per l'estiu

2007-06-30T17:17:00.000+01:00

Hi ha un punt on tota persona que publica coses a un blog ha de respondre a la difícil pregunta:
això.. això.. ho puc posar?
arriba tan lluny el meu anonimat que això.. això.. ho puc posar?
m'importa, en el fons, que els que em coneixen puguin sentir.. això?

i com que en aquest cas, la resposta és
no, de fet no,

amb tots vostès, els hits de l'estiu a la ciutat de la Leanan

Primer hit (música electrònica)

Segon hit (no ho sé)(i perdó pel mig minuts d'aplaudiments)

Tercer hit (maximo kiritana)

Quart hit (un clàssic)

Demano sinceres disculpes per aquest post i pel possible mal de cap que us hagi pogut produir. En principi, no hi tornaré més

Feliç estiu

Superant traumes

2007-06-16T16:45:00.000+01:00

traume no superat

2007-06-10T17:55:00.000+01:00

este Harrier III Plus vuela de puta madre
ia lo se, cojones, pero quieres dejar de dar tumbos?
per què?
porque llevamos seis quilos de explosivos, i ademas estoi haciendo un jodido castillo de cartas
no te preocupes, tio, se lo que me hago
mierda, joder, vuela mas alto que vamos a xocar!
me has distraido!
que nos esteballamos!!
mei dei mei dei!

arbres de l'amazones topant contra el vidre de l'avió, tot de branques i fulles per davant la pantalla i l'espectador sent com si creués la selva a tota velocitat

o, no, joder tio, i ara que cojones hacemos, estamos en medio de la nada. Tio? tio, contesta, tio!!!! NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

l'avió ha quedat penjat d'un arbre molt alt i el supervivent en baixa d'un salt. S'espolsa les espatlles, es treu un enorme matxet de darrere l'orella i es posa a caminar, tot tallant herbotes i lianes

maldicion....

amb aquestes que va a parar en un poblat de salvatges que porten arracades de fusta al forat del cul. Els salvatges l'envolten i li toquen el cul, li posen el dit a dins i se'l miren encuriosits. Quan sembla que van a coure'l dins d'una olla, se sent una veu femenina

Dejadlo en pas!

els salvatges s'aparten per deixar passar una noia rossa vestida del coronel tapioca. Se la miren amb ulls de reverència

Quien eres tu?
io? soi de la armada, se me ha esteballado mi Harrier III Plus en esta maldita amazonas. Me llamo Juan. I tu? que haces con esos salvages?
mi nombre es luciana i mi padre vino de Kansas citi, kansas, a vivir con estos salvages. Io naci i me crie aqui. Mi padre murio hace tres anyos

i llavors es rebolquen pel mig dels salvatges, i aquests els animen mentre aprofiten per posar-los una arracada al forat del cul

THE END

mail

2007-06-05T09:12:00.001+01:00

Acabo de rebre un mail, on una persona de Tokio em diu que ha obert el blog topics192.blogspot.com, on en teoria, espera trobar alguna persona de cada país del món que escrigui sobre el seu país, d'una manera més o menys constant (un post per cada tres setmanes mínim) i en anglès

Tot plegat em fa pensar que aquest pobre noi (o noia) ha vist al meu perfil que tinc posat que sóc d'Albània i està convençut que sóc d'allà. Per sort, espanya ja està agafat, o sigui que em sembla que li diré que no sóc ni d'Albània ni d'espanya, que sóc de Catalunya. De totes maneres, no estic gaire convençuda de voler escriure sobre els tòpics del nostre petit país, sobretot perquè s'ha d'escriure en anglès. Així doncs, li passo el relleu a qui li faci gràcia

si no, suposo que ho faré jo mateixa. Sempre i quan li sembli bé d'incloure Catalunya

el mail és el següent. I si us sembla bé la proposta, només heu de dir-m'ho que jo us passaré el seu mail

Dear leanan

Hi,I found you through random blog in Blogger .

My name is Shinji living in Tokyo Japan.

I started the blog "Topics from 192 countries".

I thought it interesting to write one blog with the people
from all over the world.

I'm now gathering writers , one person for one country.

People across the Globe can understand your country and
culture through your articles.

I wonder if you can join the project as a writer.

Could you check the blog http://topics192.blogspot.com/
and the rules below ?

1. You are born and now living in your mother country.
2. You post more than one artile in a week.
  (This is not a "MUST RULE". But,you should post
   at least one article in 3 weeks.)
3. You post an artile in English.
 English is not my mother language,but I think we'd
 better write in English in order for many people to
 be able to read.
4. You don't write an article that someone feel
 uncomfortable or attacked or humiliated.

If you can join this project , please contact me by using
the form below.
I'll set you to be able to edit our blog.

As for the article, you can write anything related to your
country within those rules.
Oh! One more thing! I ask one photo for one article.
You can learn from other posts of our colleague.

-- Entry Form -------------------------------------------
Your name (or nickname) :
Your country :Albania
E-mail address:
---------------------------------------------------------

Regards,
Shinji

i perdoneu-me l'spam

2007-06-01T18:56:00.001+01:00

L'home croqueta es fa pentinats

2007-05-30T12:19:00.001+01:00

ara també amb rus!!

2007-05-29T23:52:00.001+01:00

evolucionant

2007-05-29T22:53:00.000+01:00

color salmó

2007-05-29T20:17:00.000+01:00

porto dos talls de salmó damunt dels ulls, d'aquell verd, que fa picor

recordo que, fa molts i molts anys, quan les persones encara no havien de menjar per sobreviure i les truites es feien de pols, vaig deixar embarassada a la meva mare i de seguida que vaig néixer em va posar leanan

tenia aletes de coure (corrien bons temps) i a escola només dibuixava les coses a escala real

tenia també un collaret de puces i escorpits, un braçalet d'escrots i anells fets de condons malfets-servir

al cap d'un temps van regalar-me un salmó i em van dir que jo seria com ell, que neden sempre cap al mig. Des de llavors que he seguit el consell

vaig menjar-me'l amb sègol i vaig vomitar-lo amb salmó

ara només el faig servir per estomacar. L'agafo per la cua, i pataplam! cop al cap de les persones. És més eficaç que les bales, que els ganivets, que les bombes, que els cops de puny, perquè ni mata ni deixa marques. No puc imaginar-me fent-me un blau amb un cop de peix

i a més a més sé volar

Homenatge als meus enllaços

2007-05-29T12:02:00.000+01:00

perquè tinc aquests i no uns altres
(aquest post no té res d'original, però em ve de gust fer-los el meu petit homenatge. Perquè són guais)

3 quarts de 16
és que l'ararat mola

B.
ell va ser qui va ensenyar-me l'existència dels blogs. Els meus primers intents de penjar escrits a internet també van anar a càrrec seu. O sigui que és el culpable

Carn de banqueta
el senyor perdedor em cau molt bé, perquè em sembla que és tal qual se'l veu. A més, li agraden els Balcans

Centpeus
m'encanta centpeus. I també m'encanta que ell busqui per mi totes les curiositats que em fa gràcia saber. La de feina que m'estalvia!

El senyor envinyetado
és molt guai!

Fakeman
no és tan guai com el de sobre, però també té grans tires..

Gran pexé, gran pollé
m'hi casaré quan sigui gran. L'idolatro. Ric molt. Aquest sí que és superguai

Gumets
a més de ser el primer blocaire que vaig conèixer en persona, és un pringat que estudia arquitectura. I el seu blog és taronja!

Històries d'en Roi Marphille
potser no és el que llegeixo amb més assiduïtat, però és original i sempre li trobaré cert parentiu amb la leanan

Invasió
perquè tothom voldrà ser envaït..

Iu
potser us penseu que els vostres avis són els millors del món. Ho sento doncs, el millor era el meu

Iósódéu
el pare etern de qui en seguiré els passos, ara i sempre, en cadascuna de les seves formes i colors, pels temps dels temps

Justícia poètica
l'acabo de descobrir, n'he llegit un parell de posts i m'ha agradat molt

La decadencia del ingenio
jo de gran vull ser com ell.. increïble

La iaia té caspa
l'únic blog que escriu sobre coses que li passen i que em fa riure de gust

La segona perifèria
confesso que sempre em fa molta mandra llegir-me els seus posts, però igualment em cau molt bé

Laia
tres anys i mig de convivència es mereixen un enllaç. Encara que tingui un fotolog i no se n'avergonyeixi

Miquel
fa fotos i dibuixos i em fa de pare

Misèries de catalunya
perquè sí. perquè vull. encara que ja no escrigui

Negra garnatxa
no fan ping, ningú els comenta, però molen molt

Orisinal
mai m'ha agradat matar zombies..

Senyoreta romaní
em va acollir a Florència. Amb això estaria més que justificat. Però és que a més se sap la cançó del maki maki!

Vaca.mu
res, m'encanten.. quan no sé què fer, entro a la web i miro enllaços

Yamshes en escabetx
és un tio molt raro